Transformacions

Estaven farts de tanta mecanització, de la indústria, del metall, del plàstic, reivindicaven allò natural, humil, reciclable… allò que encara viu la gent llençava a la brossa sense miraments! en un tros de fusta, en un retall de sac, en un ferro rovellat… hi havia més bellesa que en tots aquells nous materials que envaïen el mercat i que feien de la resta quelcom obsolet i vergonyós.
Sorgiren els revolucionaris de l’art dels pobres. Incorporaren els vells materials a les seves obres com un crit que apel•lava a les consciències dels espectadors, reivindicaven la necessitat d’una cultura alternativa, la degradació no com un camí cap a la mort sinó com la constant transformació de la matèria viva.

No se sap fins a quin punt aquest fet va influenciar la consciència social en un sentit ecològic, però sí sabem de quina manera va trascendir aquest fenòmen al món de l’art. Fins avui, desenes d’artistes han utilitzat quantitats ingents de materials per crear estètiques que deixen enrere aquella antiga reivindicació. També, com en el procés que sofreixen els materials, les velles idees han donat pas a nous conceptes plàstics.