domingo, mayo 20, 2007


M’ha resultat molt enriquidor llegir el text de Ramon Garay. M’ha permès conèixer un artista del que no tenia cap notícia. Garay posa nom i cognoms a sensacions que d’alguna forma, tots pressentim.

Dic que he descobert un artista, i no un pintor o un escriptor, doncs penso que això d’anomenar-se a un mateix pintor o escultor, és perquè “els altres” ho entenguin, però en el fons, si l’artista no depèn ni de la seva obra física per existir, molt menys necessitarà limitar-se a una o altre disciplina artística. L’artista ha de ser total per necessitat, no és una cosa que pot triar.

És clar que davant d’una nova disciplina, l’artista es troba amb els problemes tècnics específics, però aquests, no són mai determinats, vull dir que no determinen si s’és o no artista, es superen, i ja està.
En aquest sentit, hi ha una frase molt il·lustrativa de John Lennon que diu: “Soc un artista, si em dones una tuba segur que puc treure’n alguna cosa”. Al marge del to planer de la frase, el contingut és força profund (com normalment passa amb les coses importants)

Realment, estic d’acord amb Garay, en que l’art, la creació, és realitat, i no pot separar-se de ella. L’art ha de ser veritat, i no una opinió o un punt de vista. Per això l’artista ha de tenir aquest punt d’innocència, de ignorància; com diu Garay, aquesta ignorància que és l’últim reducte de la saviesa primitiva. La ignorància del nen que veu nu l’emperador.

Aquesta innocència de la mirada, converteix el mirall opac de l’art, en una finestra sense vidre. Darrera la finestra que hi ha? El buit.


La pintura que il·lustra l’article és de la chimpanzé “Cheeta” de 75 anys, famosa co-protagonista de les pel·lícules de Tarzan.


No hay comentarios: