miércoles, mayo 30, 2007

EL SENTIMENT DE L’ESCULTURA

Quan tries l’expressió dels sentiments a partir de l’escultura, una de les coses més importants és el material amb el que et sents identificat. Evidentment no només hi ha un únic material, però crec que en general sempre n’hi ha un al que tornes un i altre cop, amb el que expresses millor, o simplement, vulguis o no et crida l’atenció. No teniu aquesta sensació? A mi m’està passant amb el fil,… Potser és un fet passatger, o potser es quedarà al meu costat i acompanyarà sempre la meva obra…

No sé si tu tries al material o el material et tria a tu, però el que si sé es que s’estableix una relació recíproca, on tú no ets el que guía i el material es deixa guiar, sino que moltes vegades és el material el que guía les teves passes, el que et fa canviar el procés enriquint-lo amb les seves virtuds, els detalls que a mesura que treballes amb ell et va confessant, els seus punts forts i els seus punts febles, la seva manera de sentir i expresar…

A vegades pensem que tenim un domini del que passa al nostre voltant, però crec que no és així, el camí ja està fet, i nosaltres el recorrem saltejant així com podem, els obstacles i aprofitant el que se’ns posa a l’abast, intentant observar i aprendre del que podem i canalitzant el que rebem per crear…

No hay comentarios: