jueves, mayo 31, 2007

Formas esenciales 3. -Rojo escarlata-


Levantar la Matèria - MODELAGE -

Quan estic davant de la figura me transform en NESFERATO, m'invadeix una extraña sensació d'inmortalitat vampiresca. Com si aquella figura fos jo, i jo no tingues fi. He aconseguit alleugir aquesta desesperant sensació d'infinitud, de totes formes, quan he entés el modelatge com un conjunt de dibuixos que en el seu conjunt han d'encaixar. Peró, me sorprés al comprobar, que després d'unir peces del trenca closques, aquella figura, al final, pot ser s'assemblava més a mi que no a la model...

Formes Essencials III






Més que formes essencials són l'essència en estat pur. Passejant per la vora del mar, el seu so característic, amunt i avall, acaronant la sorra, els peus descalços sentint la duresa de la terra i a la vegada la lleugeresa de l'aigua, la temperatura del mar contrastant amb la del propi cos, l'espuma de la mar sempre amb aquella olor de sal i sobretot el que més captiva als éssers humans i el que més lliures els fa sentir, l'infinit.

Arte Povera

Des del meu punt de vista, no és d'extranyar que l'Arte Povera surgís després de la segona Guerra mundial; quin sentiment podien expressar els artistes (poetes, literats, escultors, o dibuixants) més que la tristesa de la pobresa, l'atrocitat i la misèria de la guerra a través de sacs reciclats, hormigó, cartells publicitaris deixats al carrer? és clar, i tot això, marcat pel dolor de l'artista amb les seves mans, plasmant aquesta sensació d'absoluta decepció, tristesa i impotència. "Res és casual". Per altra banda, el fet de que Alberto BURRI, de professió fos llicenciat en medicina, i no del camp de les arts, per mi és com l'expressió incipient, una espurna d'aquesta nova figura d'artista del segle XXI, posmodern i actual, que interactua i es nudreix d'altres disciplines ara com la sociologia i la plítica per donar pas a noves formes artístiques... Alberto BURRI expressa i resalta la bellesa dels materials "reciclats". És equiperable en la intenció de DUCHAMP, peró en lloc de descontextualitzar l'objecte fins al punt de convertir-ho en matèria pròpia, en ésser únic, l'Arte Povera, FONTANNA, ROTELLA i més tard PENONE o BOETTI converteixen el suport de l'expressió en l'expressió mateixa, és a dir, el marc és el propi contingut; un contingut bellíssim i ple d'història!

Concluyendo



La terquedad de mis manos me abrumó el momento en que entré en el aula y observé atónito cómo una modelo esparaba a ser representada por la masa estudiantil. Después de años tratando la matéria de forma artificiosa (sin que de ello se desprenda ningúna devalución para con la praxis), tenía de enfrentar-me a ella cuerpo a cuerpo, de una manera casi ancestral.
Debo decir que dentro de las limitaciones con las que partía, he afrontado el ejercicio desde una primariedad consciente, disfrutando con la paciente tarea de buscar la forma y el contenido, en el bloque de barro que empezó siendo.
Ésta búsqueda, sin tener en cuenta si el fin de ella llegaría o no, ha sido mi objetivo único durante mis horas en el aula.

Del paisaje dimensionalente escultórico

















































Gigantes bloques de cemento se levantan ante mi. Con la precisión de un reloj la muchedumbre se desliza entre ellos, cómo si dentro de la uniformidad de los caminos, inyectaran una dosis de libertad al caminarlos. Dejándome envolver por esta aleatoriedad de pasos circulo entre ellos. Muy transitados o casi olvidados, de nueva construcción o de mucha história, engalanados por su habitantes o bién parcos en palabras; tal diversidad me acaba seduciendo. Me siento protegido por la masa edificada que me regala tal cantidad de direcciones y decisiones para tomar.

Formes Essencials II






La magnificència de la naturalesa, un tema molt recurrent i molt tractat. Però per molt que se'n parli, per moltes fotgrafies que sembli ens ho hagin ensenyat tot d'aquest món, des de la neu fins el desert, no hi ha res equiparable a la sensació que és té un sol, l'individu en si, allà en mig, donat completament a la creació, allà on és fàcil experimentar les essències, on gairebé són palpables, on ens retrobem a nosaltres mateixos. Nosaltres provenim d'allà, som part d'aquesta bellesa que malauradament no sabem més que destruir. La natura ens ho dóna tot i nosaltres ho despreciem. Per molts anys que hi hagi arbres i rius com aquests a fotografiar!

Exposició de Gibson






Ell: amic íntim del precipici, de la sensació de caure però sense caure mai, del moment en que t'estàs dormint i de cop i volta et desperta súbitament la sensació d'haver caigut de l'arbre, però estàs allà, estirada ridiculament al sofà. Opresió incerta, és clar, solitud plena de secrets, els ulls ens ho conten... matèria propensa a descompondres però viva com mai... mort viva!
L'exposició, en la seva globalitat, em va semblar molt interessant pel seu contingut, en canvi, no tant com estaven distribuides les ecultures en l'espai, ni tampoc la il.luminació.
Però sabent que aquests temes de llums i espai poden dependre del comisari o galerista, afirmo que l'artista me va semblar molt sugerent, sensible i intel.ligent... i, fantàstiques escultures

FORMES ESSENCIALS 2






El repte, en aquest segon treball, era intentar representar la línea, la corva i l'angle amb fragments de les mateixes imatges. Espero que, tímidament se puguin apreciar les coincidències.

Formes essencials 1






ÉS EL MOVIMENT/L'EXPANCIÓ L'ESSÉNCIA DE LA FORMA?
ÉS L'ESSÉNCIA DE LA FORMA LA INFINITUD?
LA FORMA SE MANIFESTA EN L'ESPAI- LA DIMENSIÓ- "EN FORMA" DE LÍNEA, ANGLE I CORVA, AUQESTES EXPANDIDES PER ALÇADA I LONGITUD: VOLUM?????

ART POVERA

Paola Bavini és una professora d’Itàlia que ens va fer una conferència sobre l’Art Povera. Un moviment artístic del qual no sabia res i vaig trobar molt interessant, sobretot pel fet de reciclar materials i donar-los un nou us d’una forma tant original.
Penso que aquest tipus de conferències s’haurien de fer més a sovint, ja que són molt enriquidores.

Steve Gibson


Solament arribar a la galeria vaig quedar totalment fora de lloc. Estava cansada, era fosc, arribava tard i de cop una llum que m'il·lumina, a quasi bé les nou de la nit existia un local a la ciutat que estava ufanós de vida. Aquest va ser el meu primer impacte. Al entrar veure aquelles figures estranyes, desproporcionades, baixes però alhora de magnitud excessiva si el comparo amb els humans, unes figures podria dir que imponents i ja no tan sols per la seva grandària sinó per els seus gestos. El mateix matí havia estat a l'homenatge de Jassans amb aquella delicadesa de les figures i al veure el que Gibson representava vaig tenir la impressió que eren figures boges, que estava en una altra dimensió, que podria ser atacada en qualsevol moment. Solament arribar vaig veure tanta gent i tothom fent fotos que no em vaig atrevir ni a treure la càmara perquè no sabia què fotografiar. Em vaig repassar totes les figures de dalt a baix, la més impactant, la de l'entrada o millor dit sortida amb l'home de la caputxa, amb aquells ulls immensos amb forma de bola de vidre amb els que et deia "gràcies per haver vingut", s'acomiadava i a la vegada et xiuxiuejava a cau d'orella "fins una altra, ens tornarem a veure les cares". Vaig sortir una mica sacsejada, com si hagués estat en un lloc que no em corresponia, a més a més no acabava d'entendre el que aquelles figures volien explicar. De tornada a casa esperant l'autobús em vaig posar a mirar el catàleg, va ser llavors quan vaig començar a entendre el context de l'obra, em vaig quedar una mica més tranquil·la. He aquí un ésser racional, ara comprenc el perquè no em sentia encaixada entre aquelles escultures.
La fotografia l'he pres del catàleg de l'exposició.

EL SENTIMIENTO DE LA ESCULTURA


En algunos momentos lo más duro de los sentimientos es compartirlos con otras personas, explicar que es lo que sientes; pero el hecho de compartir tus sentimientos con alguien te puede ayudar, tanto si se trata de buenos sentimientos como si se trata de malos sentimientos.

En ocasiones no tienes a nadie con quien desahogarte y sacar tus emociones, y recurres a algo donde puedas descargar tu rabia, tu alegría, tus inquietudes interiores, tus emociones del momento. Aquí entra en juego el arte; da igual que sea dibujo, pintura, escultura, etc, pero gracias a una serie de elementos y materiales puedes sacar toda tu energía interior, esos sentimientos que tienes encerrados dentro de ti, esas emociones que necesitas manifestar para liberarte.

En el caso de la escultura tienes muchos materiales con los que puedes sacar lo que hay dentro de ti, pero en el caso del barro (ejemplo de cómo hemos trabajado en clase) es una masa que puedes moldearla, acariciarla, hundirla, desgarrarla, romperla, puedes hacer lo que quieras pero en cada movimiento y en cada modificación que le hagas a esa masa tu estarás poniendo algo de ti, alguna parte de ese sentimiento profundo que tienes dentro tuyo y que necesitabas descargar.
En el arte tú transmites, explicas algo que te pasa o que sientes y lo puedes transmitir a toda persona que vea tu obra. Hay gente que llegara a sentir lo que tu transmitías, otros percibirán otras sensaciones, pero el fin es que has hecho algo con vida, lleno de energía y personalidad, unas emociones que perduraran para siempre.

La matèria és converteix en "ésser"





Després de comprobar com de la intenció de les mans sobre el fang pot sorgir vida, haver entés aquest ordre, la relació entre "artista" i obra (matèria emergent); és interessant comprobar com aquesta matèria emergent ja plena de vida, indefectiblement també es converteix en una vida pròpia! La matèria se transforma en unitat, en un conjunt de factors que donen pas a un únic i propi engranatge, en ésser trascendent i poètic que viu per si sol i pel seu compte interactua amb el món extern. Podríem anomenar-ho com:L'emancipació de la matèria...

Jassans







He elegit aquestes quatre fotografies de les moltes que vaig fer no tant per la bellesa de la imatge com per el que mostren. Potser en tenia de més polides i de menys fosques però aquestes crec que són on més s'intueix l'interior de cada personatge, per la seva expressió podries entendre com són, quina personalitat tenen, el seu pensament... De fet a mesura que anava fent les fotografies me n'adonava que el que estava cercant precisament era aquest interior, volia captar amb la càmara aquesta observació íntima, que l'espectador pogués veure més enllà d'una imtge, que veies el que l'escultura ens ensenyava o almenys a mi em va ensenyar. Tot i ser figures acurades fins l'últim detall, és més el que s'hi percep, tenen vida pròpia.

CONFERENCIA ARTE POVERA


Hace unos dias vino a la facultad de Bellas Artes una artista Italiana, Paola Babini. Fue una conferencia muy interesante y innobadora, almenos para mí porque no sabía nada del Arte Povera, nunca habia escuchado nada de ello. Paola Babini nos mostro una serie de obras y artistas del Arte Povera.

És algo gracioso, que los artistas trabajaban con materiales y objetos inutiles, pobres, feos, nada tradicionales, y de muy fácil obtención: desde basura, hierro, metales, hasta productos obtenidos directamente de la naturaleza como madera, hojas o rocas. Són elementos que no sabrias que hacer con ellos en situaciones cotidianas y que en el Arte Povera los “reciclan” para crear sus obras, y de ellos sacar algo bello, que te transmite unos sentimientos, unas sensaciones y emociones.

Alberto Burri, es uno de los primeros artisra que inicia esta forma de hacer arte, utilizando la materia en sus obras pictóricas; al principio mezcla la pintura con algun elemento no pictorico, hasta el punto que comprende que la materia por si misma ya tiene un sentido.

La idea es crear arte aunque sea por poco tiempo; muchas de las obras no són perdurables, ya que al utilizar materiales organicos, estos se descomponen; ese es el caso de Mario Merz, uno de los artistas que me gusto o más bien me llamo la atención.

Las imágenes que he elegido són de Alberto Burri y la segunda de Mario Merz.