Modelar

L’acte de modelar es produeix abans de tocar l'argila. Com l’Erica no ha estat sempre en la posició més adequada en cada moment, m’he hagut d’acostar sovint, per tal de d’observar millor un detall del peu o de les mans. Ha estat en aquests moments, quan no tenia el fang entre les mans, quan el meu esforç per entendre les formes ha estat més intens i el grau de coneixement més alt.

De vegades penso que podríem fer una classe de modelat o de dibuix sense tocar el fang o el paper. Moure’ns al voltant del model, observant les formes, entenent la gravetat i el pes, les tensions, sentint la flexibilitat de la pell i la seva transparència.

Quan ens disposéssim a reproduir el model, ens donaríem compte que ja el posseïm, que ja és nostre. Perquè hauríem de dibuixar-lo o modelar-lo? Per generar una obra física?

Per sort o per desgràcia, modelar, dibuixar, escriure, són sovint els mèdiums que ens permeten connectar amb la realitat, són les crosses que ens permeten fer el camí del coneixement dels objectes i les accions humanes. Qui no ha escrit mai els seus pensaments, no sap el que pensa. Però això fa que molt sovint sobrevalorem l’acció i l’objecte artístic, per damunt de l’experiència personal de l’artista.
M’agrada pensar que un escultor que ven les seves obres és com un gimnasta que ven les seves flexions o abdominals; el producte real, és possessió de l’artista, no el pot vendre perquè és ell mateix.

Veig un cert animisme en això de posseir objectes d’art, potser creiem que estem comprant transcendència a tant el quilo? Sort té l’artista que hi ha gent que vol comprar el seu producte, si això no el corromp, és clar.