Solament arribar a la galeria vaig quedar totalment fora de lloc. Estava cansada, era fosc, arribava tard i de cop una llum que m'il·lumina, a quasi bé les nou de la nit existia un local a la ciutat que estava ufanós de vida. Aquest va ser el meu primer impacte. Al entrar veure aquelles figures estranyes, desproporcionades, baixes però alhora de magnitud excessiva si el comparo amb els humans, unes figures podria dir que imponents i ja no tan sols per la seva grandària sinó per els seus gestos. El mateix matí havia estat a l'homenatge de Jassans amb aquella delicadesa de les figures i al veure el que Gibson representava vaig tenir la impressió que eren figures boges, que estava en una altra dimensió, que podria ser atacada en qualsevol moment. Solament arribar vaig veure tanta gent i tothom fent fotos que no em vaig atrevir ni a treure la càmara perquè no sabia què fotografiar. Em vaig repassar totes les figures de dalt a baix, la més impactant, la de l'entrada o millor dit sortida amb l'home de la caputxa, amb aquells ulls immensos amb forma de bola de vidre amb els que et deia "gràcies per haver vingut", s'acomiadava i a la vegada et xiuxiuejava a cau d'orella "fins una altra, ens tornarem a veure les cares". Vaig sortir una mica sacsejada, com si hagués estat en un lloc que no em corresponia, a més a més no acabava d'entendre el que aquelles figures volien explicar. De tornada a casa esperant l'autobús em vaig posar a mirar el catàleg, va ser llavors quan vaig començar a entendre el context de l'obra, em vaig quedar una mica més tranquil·la. He aquí un ésser racional, ara comprenc el perquè no em sentia encaixada entre aquelles escultures.
La fotografia l'he pres del catàleg de l'exposició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario