
Esta entrada es para informaros de la exposición que se realizó con las medallas seleccionadas para la exposición CENTERNARIO DEL FUTURISMO, que ha tenido lugar en la GALLERIA DEL GIARDINO dell'ACCADEMIA DI BELLE ARTI DI NAPOLI el pasado junio 2009.
Alumnos de la asignatura Escultura II, grupo T2 de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona





“La peinture joue avec la durée du regard, ce qui fait la peinture pertinante, en comparaison aux autres genres d’images qu’on regarde rapide et superficiellement.”
Marc Tanguy
Marc Tanguy, professor de l’escola ENSAD de París, ens va sorprendre a tots quan va començar la conferència afirmant que “tota pintura és figurativa”. De seguida es va explicar posant-nos un exemple clarificador: una bona pintura és aquella que interpreta allò que no veiem a la realitat, que s’acosta més a un paisatge mental que real; per tant, la pintura que representi figurativament un ocell no serà tan bona com aquella que descrigui el sentiment d’aquest ocell.
Partint doncs d’aquesta concepció, ens va estar argumentant la validesa de la pintura contemporània en una cultura caracteritzada per la saturació visual, i el fet de que sigui factible que una disciplina com aquesta, tan qüestionada en els últims anys, segueixi convisquent paral·lelament amb qualsevol altres tipus de pràctiques visuals. Segons Tanguy, malgrat les diferències que s’observen en la producció pictòrica contemporània, ja sigui a nivell de temes, tècniques, materials o conductes processuals, hi ha quelcom que els artistes plàstics comparteixen: més enllà del significat que es generi d’una tela, tots partiran de la voluntat d’assolir un grau òptim de qualitat en la comunicació de la forma. És a dir, no es persegueix la perfecció formal per sí sola; es tracta més aviat de la capacitat que té la forma per dir alguna cosa. Ara bé, el més interessant és que aquesta cosa no sigui una sola, que es pugui captar en un tancar i obrir d’ulls, sinó que sigui tot un seguit d’estímuls rere estímuls.
Això només succeix si s’estableix una relació dialèctica constant entre el pintor i la matèria; també si, en aquesta relació, el pintor té l’habilitat de ser capaç d’intervenir oportunament en el moment en què ha d’obtar entre un excés o una carència de matèria; i finalment, si la sensibilitat del pintor li permet acceptar l’error, o millor l’accident, com un èxit i no com un destorb.
Després de sentir les paraules de Marc Tanguy segur que molts de nosaltres ens vem sentir encoratjats, cosa que no passa gaire sovint en moments artístics com els que vivim. Per això s'ha d'agrair l'acte de fe que alguns professionals com ell saben tenir, i a més compartir.
Marc Tanguy, Embarquement (2008)
Umberto Boccioni, Líneas y fuerzas de una botella (1912)




Marc Tanguy
De la idea que uno se genera como si generara luz, queda, a veces, tan sólo los residuos. De una mano y una técnica poco experta surgen formas que no habíamos previsto, aunque hay que intentar llegar al concepto primigenio, a veces el aborto creado, el accidente, el pequeño bastardo supera por casualidad a su idea inicial; el accidente y la casualidad forman parte de nosotros, viven pegaditos a nuestra espalda esperando la oportunidad de manifestarse.
En este, mi caso, no lo considero así, mi idea inicial era la reproducción de una fotografía en una plancha de hierro con el proceso del fotograbado... lo había hecho una vez! en un monográfico de gravado de la Massana permanent, pero, como otras cosas, se me había olvidado cómo hacerlo, y con la llama de la esperanza encendida, me fui al profesor de gravado de bbaa, y con el rabo entre las piernas salí de la clase, porque solo gravan en offset, en hierro, al ser una fotografía muy movida (pues ahí estaba la gracia de ese retrato) no se fija bien los detalles... si tenéis que hacer una fotografía en metal, es mejor el offset. Al final del cuento hice un aguafuerte, con máscaras, también tuvo sus complicaciones, pero eso ya es otro cuento (complicado de contar...)
Después de todo quedaron unas texturas interesantes, y compositivamente, partiendo desde la misma base creada a imagen y semejanza de la idea primera, el resultado me parece atractivo, y la experiencia enriquecedora. Pero tengo una espina clavada por no haber conseguido mi propósito, entonces he decidido el curso que viene hacer grabado "one more time" para profundizar en el tema, con la idea de trabajar las planchas como relieves y no el positivado (que también lo haré). Amen.

Viernes, 7 de la tarde. Entramos en la oscuridad de una sala de la Facultad de Bellas artes de Barcelona, llena de alumnos acalorados por la primavera y sucios por el barro que habíamos estado modelando minutos antes. Empieza la conferencia con el titulo “Mi punto de vista sobre la Pintura Figurativa Contemporánea” que nos ofreció Marc Tanguy, pintor y profesor de dibujo y pintura la escuela de Art Decó de París
Tanguy emprendió con una imagen de fondo de una pintura de Paul Klee, pintor ambiguo que linda entre la abstracción y la figuración. ¿Qué era eso que veíamos? ¿Cuadrados de colores o una ciudad?
Remarcó que todo el arte es figurativo por que poseemos una relación natural con las formas (Como decía Magrite “Ce no pas une pipe”, puesto que el hecho crear una imagen se convierte en una abstracción, ya que es una representación y no real), mostrándonos seguidamente su visión sobre la situación del arte contemporáneo en la actualidad con algunas obras pictóricas de artistas plásticos contemporáneos:
Joaquin Sorolla Y Bastida, Peter Doig, Pierre Bonnard, Albert Marquet, Edward Hopper, Jean Fautrier, Zao Wou Ki, Lucian Freud, Olivier Debré, Richard Diebenkorn, Gerhardt Richter, Anselm Kiefer, Malgorzata Paszko, Philippe Cognée, Alex Kanevsky, Karine Roche, Amy Bennett, Guillaume Bresson, John Singer Sargent.

Marc Tanguy. Embarquement (2) 114×146cm. 114 × 146cm.
Tanguy parte de la filosofía de trabajar desde lo irracional, concentrándose en la intuición; alejándonos de lo intelectual y racional podemos concebir aquello que es importante. Es en la poesía donde se halla el arte.
Estando totalmente de acuerdo con esto último, quisiera añadir que no se puede evitar nuestro yo racional porque es parte de nosotros e indivisible, y nuestro ser cerebral pone mano en nuestra creación, aunque sea inconscientemente.
29 de mayo 2009
















Actualment estem invaits per imatges continuament , com pot ser que la pintura encara sobrevisqui? Per què la necesitem. Tots els mitjans de comunicació actuals fan que la pintura vagi lligada de la mà de les altres tecnologies.
Els mitjans audiovisuals però ofereixen una altre gama de tretext per reinterpretar la pintura molt ampliat i variat.
En l’art contemporani és vàlid qualsevol tipus de pintura, material o suport fins i tot la temàtica que agafa tot el ventall de la universatilitat de una manera molt contemporanea
Les obres segueixen punts de vista dels autors per exemple, l’autobiografia, la fantasia surrealista basat en una teoria literària, fotogràfic, cerebral i transparent cada individu que crea té una metodología pròpia. (Garouste, Bonnard,)
L’exemple de Peter Doig que s’informa de documents per basar el seu mon imaginàri i alhora biogràfic.
Les formes denoten adaptació entre elles mateixes,postren la qualitat de comunicació ens evoca a la ecologia, una temàtica molt utilitzada.
Profunditzar amb el que veiem, la instalació de la mirada.
La relació que s’estableix entre la matèria i el contingut és única i intransferible i d’aquí que l’espectador absorveixi la qualitat visual i crei una emoció, opinió i sensació.
Alba Ricart Hernandez
-ori.jpg)

Mi libro, de Dante Allighieri. Éste fue un destacado poeta italiano. Su obra maestra, “La Divina Comedia”, se considera la mayor obra literaria compuesta en italiano y una obra maestra dentro de la literatura universal.
A pesar de ser un prestigioso artista yo no he acabado de comprender su libro ya que éste está en italianii. Así pues, he querido jugar con dos ideas o conceptos en este trabajo: por un lado, la incomprensión (que seria la destrucción del libro) i, por el otro lado, la importancia de una obra maestra (representando esta importancia mediante la creación de un cubo de vidrio impenetrable que aguarda i muestra claramente el libro).
Embarquement, huile sur toile. 114x146cm. Oil on canvas.© Marc Tanguy 2008He escogido esta pintura suya, ya que me pareció muy interesante ese pixelado en colores azules, verdes, violetas, y el efecto fluorescente que obtiene.
Marina Pavía Ferni


El futurisme té l’objectiu de fer art amb tots els recursos de la ciència i de la tècnica, d’establir noves formes, noves línies, una nova harmonia de perfils i volums, doncs, innovació.
Per tant, el Futurisme és l’art del càlcul i la senzillesa, deixant enrere tot lo decoratiu.
Els artistes hem de trobar la inspiració dins els nous elements que rodegen aquest món tan mecànic que hem creat.
Jo he volgut interpretar aquests conceptes i valors futuristes amb la meva obra, transformant una peça quotidiana en una altre més àgil i dinàmica, veloç i simple.
La seva dimensió és de 18 cm de diàmetre i amb una alçada de 8 cm aproximadament.
La combinació de color blans amb platejat dóna un aire mecanitzat a la peça i sembla ser més lleugera.
Marc Tanguy, artista i professor francès de l’Escola Nacional Superior d’Arts Decoratives, ha aprofitat la seva estància a Barcelona per venir a la universitat a fer-nos una conferència molt enriquidora, amb la finalitat de mostrar-nos la seva perspectiva artística, els seus valors i conceptes artístics i informar-nos, també, d’un seguit de pintors que ell els classifica com a excel·lents artistes, com per exemple Peter Doig i Karine Roche. Finalment ens ha ensenyat un recull de la seva obra pictòrica.
Així doncs, l’artista ens ha mostrat la seva opinió respecta la pintura contemporània, segons ell figurativa. Tanguy diu que una pintura dolenta és aquella que mostra una mera descripció d’allò que està representant l’artista i, en canvi, una bona obra d’art és la que expressa i representa el sentiment de la descripció. Però, tot i l’esforç de l’artista al plasmar la seva obra, sempre acaba essent l’espectador qui interpreta finalment l’obra, la forma. Cada lector dóna un significat diferent de l’obra, limitat a una única perspectiva provinent de les experiències viscudes per cada un.
També ha estat interessant el que ha dit l’autor quan comentava que, anteriorment, cada moviment o corrent artístic que sorgia nou s’imposava líder sobre els que hi havia abans que aquest, deixant aquests últims de banda ja que els considerava menys vertaders que el nou moviment, i així successivament. Avui en dia, però, tots els pintors, amb els seus respectius estils, s’ajuden i col·laboren els uns amb els altres ja que, malgrat que la carrera de pintor acostumi a ser molt solitària, entre tot el conjunt de pintors, en general, hi ha una gran solidaritat.
Per finalitzar, Tanguy ens ha fet una explicació de la seva obra pictòrica, la qual té relació amb la fotografia, encara que aquesta relació no és mecànica. És a dir, l’artista, a partir de fotografies molt pixelades crea les seves fantàstiques obres. A vegades, inclús crea més d’una obra a partir d’una sola fotografia. En aquestes obres, la característica que destaca més és la utilització dels colors tan vius i vibrants que utilitza l’autor. Tanguy juga amb els colors, crea composicions amb aquests, juga amb la matèria. L’artista entra en un diàleg amb la mateixa pintura, experimentant amb ella i amb les limitacions d’aquesta i del propi autor. Doncs, l’obra que crea, aquestes pintures, són un instant d’inspiració i creativitat, no són simplement un objecte. En l’art l’instant és el que parla, la poesia del moment.



En esta conferencia, Marc Tanguy nos ha impartido una clase teórica sobre la pintura, enseñándonos imágenes, y explicándolas, valorándolas, criticándolas, etc. Como dije en la conferencia, me impacto mucho esta sesión y me dió muchas ideas ya que era la primera vez, que un veterano en el campo de la pintura, nos hablase tan directamente y personalmente sobre ella y me hizo pensar mucho.
Tanguy piensa que toda pintura en el fondo es figurativa, cualquier cosa (mancha, color, pincelada) representa algo. Hoy en día estamos invadidos de imágenes que nos llega. La pintura se opone a los medios contemporáneos de bombardeos de imágenes.
La pintura contemporánea es amplio y variado de temas, géneros, materiales, procesos... Toca todos los temas: literarios, retratos, biografía, histórico y todos los métodos o procesos: pintura reconstruida, trabajar a partir de fotos, cómics, dejar luego las obras bajo la lluvia... La pintura contemporánea permite toda clase de procedimientos. El pensaba que la pintura verdadera utiliza todo tipo de imágenes y materiales. Este arte trata de explicar los sentimientos interiores de el artista. Decía que la esencia de la pintura la tenemos en la cabeza y no en el objeto a tratamos en un cuadro. Hoy en día la pintura se centra en la calidad de comunicación que uno tiene con las formas y no solo sobre la perfección de ellas (que tanto se había visto en el pasado). Algo que me gusto muchísimo y que sigue haciéndome pensar es que el dijo que "la pintura juega con la duración de la mirada" como queriendo decir, que si te quedas más tiempo mirando u observando el objeto a representar mas se empapa de los sentimientos e ideas que estas pensando en ese mismo momento, esa es mi interpretación.
Dijo que es el instante el que nos habla y lo que importa, es la poesía... cuanto más mecánico uno es menos uno crea... trabajar sin utilizar el cerebro para poder tocas temas universales.



Es tracta d’una pintura de Guillaume Bresson. L’he triada a part de que m’impressiona i em fascina, en certa manera em sento identificat, o bé voldria poder-m’hi identificar, no tant per la temàtica violenta i revolucionaria sinó més aviat per la metodologia de treball i el resultat que n’obté.
Pau Valls Rodríguez.
Escultura 2, T2.
Marc Tanguy, “Mi punto de vista sobre la pintura contemporània”:
Marc Tanguy, pintor i professor de l'escola d'art francesa ArtDecó. Ens situa en un moment en el que la imatge té gran importància, actualment, rebem milions d'imatges per molts mitjans diferents, imatges que processem de manera ràpida i superficial. Tot i així, la pintura continua amb vida i amb un paper prou important.
Tanguy, comença plantejant diferents conflictes o be qüestions que podem trobar en gairebé qualsevol pintura contemporània, i ens les exemplifica amb imatges i obres de diferents autors, des de Gerard Richter fins a esbossos de Rembrandt. Conflictes que poden ser des de la pèrdua de l'artista com a individu autònom i solitari a passar en un univers col·lectiu pràcticament basat en la interrelació, fins a trobar quins són els límits de la matèria, per poder jugar i treballar amb ells, posar aquestes limitacions del costat de l'artista.
Un dels punts forts i conflictius del seu discurs és que per Tanguy no hi ha una frontera entre la figuració i l'abstracció, per ell les dues són idees o sentiments, que l'artista en capaç de materialitzar, ja sigui mitjançant formes i colors coneguts (entendrem que és la figuració) i per altre banda també es pot materialitzar amb un deixar fluir l'ànima de manera que poden aparèixer noves formes, textures...que no ens siguin familiars (abstracció). Tot i que Tanguy si que defineix millor l'abstracció i ens diu que la pintura abstracta és únicament sentiment o idea mental, tot i així no ens marca la frontera, de fet, ens diu que tot la pintura és figurativa, que la pintura és una cosa que duem dins e l cap i no un objecte material.
També ens diu que la bona pintura és aquella que transmet un sentiment o emoció, de manera que participa directament de la interrelació, i també cal dir que no hi ha un criteri unitari o vàlid. Una altre afirmació de Tanguy que he trobat de gran interès és que ens diu que no es pot separar la pintura o l'obra de l'entorn on s'ha dut a terme. Crec que és una dada molt important a tenir en compte ja que l'entorn, l'estat d'ànim... afecta directament al resultat final i per tant afecta també les possibles lectures o sentiments que pugui evocar l'obra.
Finalment, Tanguy mostra part de la seva obra, explicant la metodologia duta a terme (Tanguy, sol treballar amb fotografies, fins-hi tot amb imatges fetes amb webcams i les distorsions que comporten. Es tracta d'un treball molt pictòric, en certa manera sembla un terme intermig entre figuració i abstracció, amb direcció cap a aquesta darrera.
Per acabar, felicitar i agrair a Mac Tanguy per aquesta conferència.
Pau Valls Rodríguez.
Escultura 2 T2
