martes, noviembre 09, 2010

INFRONTO-CONFRONTO III

Hola a tod@s,

Ya tenemos fecha para la exposición de relieves y medallas "INFRONTO-CONFRONTE III, des del Cubisme" con alumnos de las facultades de Barcelona y Nápoles

será del 13 al 18 de diciembre de 2010 en la Sala de Exposiciones de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona.

Podéis colaborar de 2 maneras:
- preparativos: semana del 22 al 26 noviembre
- montaje: 9 y 10 de diciembre

para ellos poneros en contacto conmigo, respondiendo al e-mail

Por otra parte, ya que no tengo el e-mail de todos los participantes, os pido hagamos una cadena de información entre todos.

Os envío la lista de participantes:

AMBROSINO, Marco
AMMENDOLA, Antonino
ANNUNZIATA, Lucia
APARICIO, Selva
ARMENGOL, María
BAUTISTA, Elena
BELVEDERE, Romina
BLESA, Elena
CANALES, Carlos
CAPITANATA, Antonella
CIRILLO, Monica
DELPRETE, Concetta
DE JUANA, Eudald
DISENA, María
ESPOSITO, Serena
FELEPPA, Lucia
FERRATÉ, Laia
FERRANTE, Ada
FOLLO, Alessandro
GIL, Ofelia
GIORDANO, Anna
IACUZIO, Ildebrando
IGLESIAS, Aruba
JAÉN, Yolanda
LAROCCA, Anna
LASAOSA, Llorenç
LIOTTI, Stefano
LUIS, Magdalena
MALNABENS, Ferran
MARINO, Valeria
MARRAZZO, Antonio
MARTINE, Martina
MATALLANA, Andreu
MELLO, Gerard
MERKUS, Jasmina
MORALLON. Rosalia
MUÑOZ, Aurora
NOCERINO, Luca
OLMEDA, Raquel
MIGUEL, Paloma
PADILLA, María
PASCUAL, Arnau
PÉREZ, Mercè
PEREZ, Pau
PISA, Roberta
PUENTE, Ana
PUIG ROMERO, Maria Lluisa
PUJOL, Ernest
QUINTANA, A.
ROZEK, K.
RUIZ, Pablo
RUSSO, Ada
RUSSO, Vittorio
SAMPERA, Pau
SPERRANZA, Guiseppina
STOTO, Ornella
SANCHEZ, Marina
SERRANO, Pere
STANIMIROVA, Ina
TORRES, Mar
VERAZZO, Maria
ZAMPELLA, Andreas


GRACIAS POR TODO

viernes, agosto 27, 2010

Explicació del medalló, Gemma Albareda

Títol: Mitologia cubista
Data: Finals 2010
Mides: 18,5 diàmetre

Material: Fang

La meva idea era fer-lo en fusta o pedra esculpida però no tinc gaire experiència i he volgut treobar una manera d'esculpir que el material fos prou tou per treballar còmodament.
Per fer el medalló he utilitzat fang fent la forma bàsica, el cercle. El disseny del drac el vaig fer esculpint quan el fang ja era sec, rascant en diferents angles.
La temàtica la vaig escollir buscant el contrari al cubisme, un tema que sempre ha estat representat de forma realista, i vaig trobar que la mitologia era perfecta, quedava contradictori. Desprès de diversos esboços vaig escollir el drac que es veu en el meu treball.

martes, junio 22, 2010

SELECCIONADOS PARA LA EXPOSCIÓN DE RELIEVES-MEDALLAS

Aquí tenéis la selección realizada para la exposición de Relieves y Medallas que tendrá lugar en otoño en la Facultad de Bellas Artes.

APARICIO, Selva
ARMENGOL, María
BAUTISTA, Elena
BLESA, Elena
CANALES, Carlos
DE JUANA, Eudald
FERRATË, Laia
GIL, Ofelia
IGLESIAS, Aruba
JAÉN, Yolanda
LASAOSA, Llorenç
LUIS, Magdalena
MALNABENS, Ferran
MATALLANA, Andreu
MELLO, Gerard
MERKUS, Jasmina
MUÑOZ, Aurora
OLMEDA, Raquel
MIGUEL, Paloma
PADILLA, María
Pascual, Arnau
PÉREZ, Mercè
PEREZ, Pau
PUJOL, Ernest
QUINTANA, A.
SAMPERA, Pau
PUENTE, A.
PUIG ROMERO, Maria Lluisa
SANCHEZ, Marina
SERRANO, Pere
STANIMIROVA, Ina
TORRES, Mar
ROZEK, K.
RUIZ, Pablo


Si no estáis en esta lista podéis pasar a recoger vuestro trabajo del 28 de junio al 16 de julio, de 9 a 14 horas en el despacho de departamento de Escultura (preguntad por Arcadi)

cualquier otra duda enviad un e-mail: jorgeegea@ub.edu

gracias por vuestra participación

martes, junio 15, 2010

Exposición de Juanpere


Las piezas de Salvador Juanpere me llamaron la atención, sobre todo, por su simplicidad y pureza. Los materiales que usa son en general muy simple, o incluso en estado natural.
Su lenguaje es suelto y libre. Además me parece bien que su arte no muestra a primer vistazo su significación, porque así estimula aún más a preguntar y a explorarla. El nivel de su trabajo parece altamente intelectual y le permite a crear un arte poético. Sin embargo a veces sus trabajos me parecen demasiado reducidos e incompletos.

lunes, junio 14, 2010

viernes, junio 11, 2010

Relieve Final























Título: Metal
Año de realización: 2010
Medidas: 21,5 x 16,5 x 2 cm
Material: Barro refractario

Reflexiones

Mi idea original consistía en usar metal o cualquier material semejante al metal y construir dos superficies: una a base de figuras cúbicas y la otra con malla metálica.
Pero debido a limitaciones de tiempo y demás, he optado por el uso del barro refractario como material pero conservando la idea inicial del concepto del metal. He partido de instrumentos metálicos como: llaves, barras de hierro, clavos...cuyas formas y estructuras rectas, cuadradas y punzantes, me sugieren las formas y contornos del cubismo.
De este modo, me ha parecido sugerente la idea de usar un material supuestamente tradicional para crear formas de un material rígido y geométrico como el metal. A pesar de que en la pieza aparecen detalles y en algunas formas una cierta sensación de profundidad, mi intención consiste en intercambiar conceptos, dejándome llevar por las formas maleables del barro y transportándolas al metal y sus sugerentes formas.

Modelado Final. Vaciado

Fang - Figura Final







Relleu final

El monstre surt de l'armari.
Amb aquesta peça he volgut expressar els malsons infantils, la por, el pànic, la agressió material amb petits trossets de plàstic que són inofensius. Com de petites coses es pot fer una muntanya.
He volgut tornar a la infantessa amb el relleu, amb aquelles pors que a simple vista semblen molt simples però per a ells són tot un món.

jueves, junio 10, 2010

Relleu de resina





































Figura final, Clara Lladó




Relleu inicial

En un principi la meva idea era crear un relleu format bàsicament per formes arrodonides, amb diferents pujades i baixades, volia jugar amb els buits i contrastar-ho amb diverses elevacions.


El resultat final ha variat una mica, ja que per trobar un interes més subtil he rebaixat algunes de les elevacions.

El material utilitzat ha estat el fang, he de dir que he treballat amb fang per primer cop en aquesta assignatura i que poc a poc he començat a aprendre les propietats d'aquest material, i a saber manipular-lo com es degut.

El festín de Babette

M'ha semblat una pel·lícula simple, però a la vegada extensa i profunda, Gabriel Axel, el director, aconsegueix que l'espectador gaudeixi d'una emoció continguda. És un gran homenatge a la creació artística i a la bellesa.
El que més m'ha sorprès i m'ha agradat, és com Babette aconsegueix que aquests personatges rígids i seriosos marcats per la vida religiosa, que en un principi es resistien a disfrutar del meravellós banquet que ella els havia preparat, acaben impregnant-se de l' amor i el sentiment, que els plats contenen, i al final tots els personatges donen un canvi extraordinari, i acaben ballant i cantant a la llum de la lluna amb una alegria modesta i commovedora, el seu Déu castigador dorm i permet que els seus fills es trobin amb la més absoluta humanitat.

martes, junio 08, 2010

El festín de Babette

En Alemania dicen que el amor pasa a través del estómago.
El festín de Babette es una gran película que nos muestra hasta qué punto el arte puede afectar el espíritu humano. A través del arte somos capaces de olvidar nuestros problemas y motivarnos de nuevo. Una buena comida nos hace felices y fuertes. El ritual en sí reune a grupos de gente y es ya, desde la última cena de Cristo, un acontecimiento espiritual.
Por lo tanto, pasa tambien en la película „el festín de Babette“ que la cocinera francesa conmueve a una aldea puritana y logra borrar las barreras espirituales entre humanos y que se resuelvan sus desacuerdos. La gente se olvida de sus tradiciones puritanas porque son seducidos por el buen vino y la maravillosa comida así que empiezan a tener un viaje en sí mismos. Hasta que empiezan a intercambiar caricias.
Por último ocurre lo que uno no se hubiera esperado a lo largo de la película, y es cómo el director danés Gabriel Axel crea previamente un ambiente incomparablemente estricto y rico de costumbres que queda finalmente revuelto de arriba a abajo gracias a la comida de babette. Las personas experimentan sentimientos que se habían acostumbrado a ocultar y Babette, la que desde hace mucho tiempo no ha podido cocinar a su manera por fin tiene su satisfacción. Sacrifica todo su dinero y su regreso a Francia en una noche sólo para cocinar con el alma y el corazón, y así logró su objetivo, que es una vez más cocinar para hacer feliz a la gente. Ella se llama a sí misma una artista y está haciendo del banquete una obra de arte. La película también muestra que ya en el siglo XVIII el concepto de arte se podría aplicar a todo y que en el arte no importaba cuáles son los medios para lograr una satisfacción espiritual.
El arte de Babette es la fusión del espíritu y el alma a través de la comida. Los habitantes que temían dejarse seducir por el demonio en persona, hacen al final una experiencia muy cristiana es decir, la fusión de sus propios alimentos con su alma; como el cuerpo y sangre de Cristo, representados por el pan y el vino, Babette transmite su amor, su pasion y sus habilidades a sus invitados a través de la comida. En cierto sentido los cura y los hace mejores personas.

Relleu









Bodegó, d'Archimboldi a Picasso

Fragment de 2666 Roberto Bolaño (La parte de Archimboldi)

Su madre era tuerta. Tenía el pelo muy rubio y era tuerta. Su ojo bueno era celeste y apacible, como si no fuera muy inteligente, pero en cambio buena, un montón. Su padre era cojo. Había perdido la pierna en la guerra y había pasado un mes en un hospital militar cercano a Düren, pensando que de ésa no salía y viendo cómo los heredos que se podían mover (¡el no!) les robaban los cigarrillos a los heridos que no se podían mover. Cuando quisieron robarle sus cigarrillos, sin embargo, él cogió del cuello al ladrón, un tipo pecoso y de pómulos anchos, espaldas anchas, caderas anchas, y le dijo: ¡alto!, ¡con el tabaco de un soldado no se juega! Entonces el pecoso se alejó y cayó la noche y el padre tuvo la impresión de que alguien lo miraba.
En la cama de al lado había una momia. Tenía los ojos negros como dos pozos profundos. -¿Quieres fumar? -dijo él. La momia no contestó. - Fumar es bueno -dijo él, y encendió un cigarrillo y busco la boca de la momia entre las vendas. (...)

Roberto Bolaño, 2666, La parte de Archimboldi. Ed. Anagrama BARCELONA 2004. Pag. 795.




Fang. Figura Final.


lunes, junio 07, 2010

Arnau- collage



De la inocència i la languidesa, entre l'absurd i el naif, envoltada de so, llum, i cervell de consola que la dota d'autonomia de moviments, ha nascut el malson de les nostres infàncies, la joguina alliçonadora, un tanc preparat per sembrar el caos i la destrucció, per ensinistrar nens i nenes i dur-los mes enllà de les pròpies capacitats emocionals... un prèvi al 2012, per anar fent boca!! compte que mossega i te la ràbia!!

Escultura model

Ha estat un procés difícil per mi realitzar l'escultura. Em costa molt proporcionar la figura guiant-me directament del model, i em passava igualment a dibuix. En canvi, quan prové de la meva imaginació, puc estructurar perfectament una figura i proporcionar-la adequadament, sense cap model a seguir. El meu cervell memoritza la imatge i seguidament l'adapta per tal que la pugui plasmar en el paper o en fang. És molt frustrant saber que saps el que veus, que saps on van les coses, però no les saps plasmar a la figura en volum. He rectificat aquesta figura una vegada rere un altra, i cap resultat m'ha satisfet. Està clar que necessito modelar i modelar fins que sigui capaç d'enllaçar la vista amb la percepció mental!

relleu final cristina


Le Festin de Babette

Una pel.lícula fascinant que desperta tots els sentits. És senzillament meravellós com converteix un fet tant biològic com és el menjar en un ritual de sensacions, un despertar per als personatges de la pel.lícula que, inmersos en una època de restriccions i bons modals que enmascaren els plaers convertint-los en pecat, experimenten entre plat i plat com els sentits es desperten,talment com si fos una evolució de la persona en el curt període d'un banquet, i els transporten a un món de plaers i sensacions que el mateix coronel compara amb una relació amorosa. Amb un guió extremadament acurat, on cada moment forma part d'una partitura melòdica i armònica, la pel.lícula t'obliga a disfrutar del banquet i inclús et permet assaborir els mateixos plaers que els comensals. Em recorda a la delicadesa d'Amélie i sense dubte ja sé d'on treu l'escena del banquet a Chocolat. M'ha encantat.

Relleu: llautó i coure final

Bé, aquí tenim el resultat final. Com vaig dir a l'entrada anterior, no és del tot el que jo pensava que em quedaria, hi ha moltes coses de les que no n'estic orgullosa, i crec que en certs aspectes hagués pogut quedar molt millor. Tanmateix, estic contenta d'haver provat aquest material, i tenint en compte que algunes peces em satisfan en el resultat, val a dir que no estic del tot desenganyada amb la peça, i que m'ha servit per veure el que puc millorar en posteriors treballs amb materials similars.

Relleu: llautó i coure

Em va costar molt decidir quin tipus de relleu volia fer, em va costar molt triar la temàtica, només veia al meu voltant escenes d'art contemporani, cubistes, escenes de Picasso reproduïdes en fang. Però jo no volia fer res relacionat amb l'art contemporani, volia fer alguna cosa que em motivés, que disfrutés realitzant-lo. L'escena aquesta em va sorgir d'un primer esboç que vaig fer mentre esperava, després de la feina (treballo en una escola amb nens petits) que anéssin sortin totes les criatures. De sobte, entre la multitud de pares i de nens que hi havia a la vorera, vaig veure un gos enorme, una mescla de pastor alemà i dogo, amb el morrió posat i ben lligat, sucumbint als petons que li feia un nen d'uns tres anys, el qual havia llençat la motxilla a terra per poder mimar el seu gos. De seguida que vaig poder vaig treure la llibreta i vaig dibuixar l'escena, una vegada i una altra fins que vaig realitzar el gos que es veu a la foto superior, un dibuix senzill però que plasmava la posició exacta de l'animal, la posició del cap, l'expressió de la cara. Sempre m'han fascinat els gossos i m'encanta veure bèsties enormes en companyia de nens fràgils que no li arriben ni al pit, i observar la simbiosi que hi ha entre ells. De manera que, ja tenia el meu relleu. Sols que el vaig encarar a un tipus de temàtica per donar-li més sentit a l'obra.
La primera opció abans de decidir el tema era treballar el relleu amb fusta, però de seguida que vaig decidir qur faria aquest tema, vaig saber que l'havia de realitzar amb coure i llautó. La idea era realitzar una sèrie de plaques que, superposades l'una amb l'altra, formarien la figura i la dotarien de volum. Reconec que el resultat final no és exactament el que m'havia imaginat, però alguns detalls van sorgir sobre la marxa i no estic del tot desenganyada amb el resultat final. Tanmateix, estic contenta d'haver treballat amb aquest tipus de material.

Salvador Juanpere, ...de la pensée et du faire

La sensación general que me produjo la exposición es el latente contacto directo que se percibe entre el arte (en este caso el arte contemporáneo) y la artesanía. Muestra una relación directa entre las herramientas, entre el trabajo del escultor, y el significado de la obra. Crea un poema que flota alrededor de cada obra, un significado que se puede tocar, que se puede sentir. En concreto me gustó mucho esta obra, la constelación del escultor, me gustó la metáfora que le daba un significado casi sagrado a las herramientas, dotándoles de una magia que las convierte en objetos únicos, con espíritu propio, una extensión del propio brazo del escultor que perciben sus ideas y su fuerza y la transmiten a la pieza, convirtiéndose así en obra de arte.Ésta es, sin duda, la obra que más me impactó y me conmovió.
Laia Ferraté Sala

Exposición Salvador Juanpere

La obra de Salvador Juanpere me ha atraído desde el primer momento por la delicadeza y pureza que se desprende de todas sus piezas.

Y lo mas intrigante y sorprendente, es que a través de ellas el espectador puede imaginarse como el artista ha trabajado y la cura y sentimiento que ha abocado a cada una de sus obras.

En mi más sincera opinión, diría que Salvador Juanpere ha logrado crear poemas dentro de cada una de sus esculturas.


Adjunto una fotografia de la obra que más me fascina del artista:





Buidat