jueves, mayo 31, 2007

Exposició de Gibson






Ell: amic íntim del precipici, de la sensació de caure però sense caure mai, del moment en que t'estàs dormint i de cop i volta et desperta súbitament la sensació d'haver caigut de l'arbre, però estàs allà, estirada ridiculament al sofà. Opresió incerta, és clar, solitud plena de secrets, els ulls ens ho conten... matèria propensa a descompondres però viva com mai... mort viva!
L'exposició, en la seva globalitat, em va semblar molt interessant pel seu contingut, en canvi, no tant com estaven distribuides les ecultures en l'espai, ni tampoc la il.luminació.
Però sabent que aquests temes de llums i espai poden dependre del comisari o galerista, afirmo que l'artista me va semblar molt sugerent, sensible i intel.ligent... i, fantàstiques escultures

No hay comentarios: