miércoles, mayo 30, 2007

El sentiment de l’escultura (o de la pintura)



Els sentiments són totalment una experiència individual. Poden ser l’impuls , l’origen de fer, o poden ser la resposta davant uns sentiments representats. Per mi són inexpressables en paraules, el llenguatge verbal és limitat als sentits, sóc incapaç d’escriure el que sento realment, el que vibra dins meu, només puc “donar” una resposta emotiva, ja sigui plàstica, gestual o sonora.
...però és totalment individual. comprendre els meus sentiments tan bé, que siguin tan reconeixibles hagin passat els anys que hagin passat; que siguin tan vius, tan evidents, que se’m fa estrany no poder sentir el que sent l’altre amb la mateixa evidència, no poder tenir la mateixa vibració que ell. Hi veig el sentiment, però el sentiment que m’arriba és el meu, el que em provoca, el que em rebota. És fàcil reconèixer quan algú ha tingut una experiència sensorial, quan algú ha fet a partir de vibració; perquè tot sentiment sorgeix de l’origen més primitiu.

No hay comentarios: