sábado, mayo 26, 2007

El sentit i el sentiment de l'art en el meu temps






Moltes vegades l'art em suggereix un refugi on amagar-me de tot allò que no és real o no hauria de ser real, on puc trobar unes hores de glòria.

Aquestes hores que hi puc dedicar, per a mi valen molt més que totes les altres ja que en queda una empremta, en deixo testimoni d'allò que he creat o he vist durant aquella fracció de temps, fins i tot quan estic fent altres coses gens creatives o totalment alternatives a l'art he arribat a sentir perdre el temps.

Però per a mi l'art és molt més que un refugi, és la meva obra i un dia quan jo ja no habiti aquest món serà manifest de la meva vida, és l'únic que en quedarà de mi permanentment en el temps, serà la petjada que jo hauré deixat. Potser és per aquest motiu que no em dedico a l'art efímer ni a les performances sinò més aviat a la talla en pedra i a la forja perquè perdurin eternament.

Bona part del sentit a la meva vida gira al voltant de l'art i sobretot de l'escultura, perquè en allà puc reflexar i manifestar el que no em permeten altres mitjants sobre mi, el que penso i el que vull que en quedi constància, potser no d'una manera clara sinó totes aquelles coses que pots trobar explicades en el contorn de les meves escultures, en els volums, en les formes més o menys geomètriques, en l'agressivitat dels vèrtexs, en l'espai que deixo entre dues masses, en tot allò que hi puguis veure de mi i de la meva manera de pensar.
L'aigua, la matèria, el buit les formes corves insinuant cossos humans i a la vegada transformant-se amb elements de la natura com fulles i rames, de tot el que gira al meu volant en el moment de realitzar les obres...

No hay comentarios: