el festín de Babette

(una mica tard, em sap greu no ser tant constant com altres...)

El que més em va marcar de la pel·lícula va ser la frase d’agraïment de les dues germanes a Babbette després del banquet. Deien així: “...no calia que ho fessis per nosaltres...”. I Babbette responia:”no, ho he fet perquè he volgut”.
La felicitat de l’artista està en donar el màxim d’ell mateix. Buscant la satisfacció dels altres, i complaguin-la, s’aconsegueix la pròpia. No em refereixo felicitat d’estar content, em refereixo allò que t’omple i que et fa més ganes de fer, de seguir complaent al teu voltant o més enllà.
És un cercle tancat, un peix que es mossega la cua: el públic està content, l’artista està “content” perquè el públic n’està; això el fa seguir creant, i al estar “content” crea amb més ganes, amb més força.