La paraula crear…no m’agrada, fa que molts cops l’artista, al veure’s posseïdor d’aquest do, d’aquesta capacitat, de la capacitat de crear, se senti superior, un esser escollit, escollit per a ser artista; m’agrada el que diu Gao Xijiang, el mòn no acaba i comença am tú. Crec que crear, crear, creem tots, siguis artista o no, o mes ben dit, crec que tots, en certa manera ho som d’artistes. Ser artista, és pot ser artista de moltes maneres, pots crear de moltes formes i no té perquè ser sempre de forma plàstica o material, no? Quan penso o llegeixo sobre aquest tema sempre em ronden les mateixes preguntes llavors, que és l’art? Si crear, adjectiu atribuït quasi sempre als artistes, ho fem tots, qui sòn els artistes? Crec, que tot això son conceptes molt amplis i subjectius, que tothom pot crear, que tothom pot ser artista si ell ho vol i ho creu, que tothom crea, per a mi crear es una manera mes romàntica de dir produir, fer, però amb sentiment, amb l’objectiu de transmetre algo i tothom, ho pot fer, transmetre algo.