SÉNECA

Tots els humans són una mateixa idea, el pla de Déu conté la essència de totes les coses del món sensible, allò universal. Les plantes també són formes d’una mateixa essència, inclòs totes aquelles coses inanimades són formes d’una idea. Allò que les entén, l’Idos, abraça la imaginació; tot allò incorpori i el <>. Idees que podem percebre en el món dels sentits però que tenen el seu origen en <> universal, el prinicipi de totes les coses.
Al nostre món, on podem percebre tot això formalment, no ens és permès, com jo ho entenc, conèixer les coses de manera estàtica. Aquella persona fotografiada ahir no sóc jo, la experiència de la CAUSA-EFECTE fa que tot dins meu es reestructuri, tot i així tinc una essència, la de un animal, un humà, una dona,... els rols també canvien. La identitat és com un riu que té un nom, l’aigua es renova i mai és la mateixa, com mai és la mateixa persona la model de les classes de modelat i com mai és el mateix el fang del dijous vinent, tot i així manté una forma que li hem anat donant en moments diferents de la nostres pràctiques. Cada figura és diferent però conté un matex Idos, com cada un de nosaltres som diferents però mantenim un mateix Idos.
No sé si se m’és permès però bonament us explicaré un conte que m’agrada molt i que aspectes del text de classe m’hi ha fet pensar.
<¿No estás enfadado, señor?
No, claro que no.
Sin salir de su asombro, inquirió:
Por qué?
Y el Buda le dijo:
- Porque ni tú eres ya el que arrojó la roca, ni soy ya el que estaba allí cuando me fue arrojada.>>
A " el problema de la causa. La contemplación del universo y su aplicación moral" es representa un debat entre Séneca, els estoics, Aristótil i Plató.
Mentre que els estoics són de la opinió que a la naturalesa existeixen dos principis, el de la causa, que es configurada per la raó i el de la matèria com a acció immutable, Aristòtil senyala quatre etapes causals: la causa és la matèria, la causa és també l’artíficie, la causa és l’Idos i el fi de tota obra.
Plató hi afegeix la Idea que com en Déu, en nosaltres juga un paper, la bondat, perquè ell va fer el món tant bé com va poder.

MARTA LLOPART ESTREMS