De la conferència de Dessislava Mincheva em quedaré amb les seves reflexions sobre l'obra artística i, sobretot, em quedaré amb el record de la seva obra.
És molt encoratjador que una dona com ella, amb la seva trajectòria, ens aconsellés que per sobre de tot no ens traicionessim, que fossim honestos amb nosaltres mateixos i amb la nostra obra. De fet, aquetsa és la idea fonamental que n'he tret de la seva visita, i crec que és la més important per nosaltres sobretot ara que estem començant.
De la seva obra, m'ha impactat la seva destresa amb el dibuix. Impressionant, tal qual ho he escrit al meu quadern mentre l'escoltava en el seu curiós anglès. Els contrastos de llum i foscor, la insinuació de la llum amb colors freds, els grans indefinits que no treien protagonisme a la figura, sinó que l'envoltaven d'una atmósfera de d'espiritualitat. i les figures, dones, ossudes, pàlides (m'han fet pensar en Schiele), sobre fons boirossos, freds, ... sembla que ens parli de l'antic règim del seu país, doncs evoquen nostalgia i sentiment, però alhora fortalesa, com Mincheva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario