Primer de tot apuntar que just arribar al Cercle Artístic de Sant Lluc ja va suposar tot un descobriment, un lloc antic que per molts de nosaltres era desconegut i això que hi havíem passat pel davant més d'un cop. Apunt-ho això perquè el primer que em va cridar l'atenció van ser els sostres de les sales, decorats amb frescos i elements escultòrics, un lloc perdut dins la modernitat que vol respirar la ciutat ja em va sobtar. Respecte a l'exposició he de dir en general, com ja ha apuntat algú, que entra la mescla de les obres escultòriques i les pictòriques l'interès o l'atenció apuntava més cap a l'obra escultòrica.
De les escultures de Yeya Goldfarb senyalar la seva representació de l'anatomia, una anatomia musculada, amb un detalls molt ben aconseguits en les mans, els peus, les articulacions i fins hi tot en el recorregut de les venes sobre el cos, i que tot i això no deixaven de banda la seva expressivitat amb formes arquejades, torsions i la varietat de rostres que deixaven entreveure detalls de l'escultura primitiva, les màscares, i fins hi tot alguns arribaven a tenir un cert toc caricaturesc.
Una de les obres que més em va cridar l'atenció va ser aquesta, realitzada en guix blanc. Un dels motius, doncs l'anatomia de la musculatura sembla masculina, pels grans volums, les dimensions, les venes... però a l'hora entenem que és una figura femenina pel sexe i els pits. Si més no és intrigant que amb la ma dreta sostengui un cap d'home i que la figura no tengui cap i en el seu lloc amb la ma esquerra sostengui a l'altura de la cara una careta semblant a les clàssiques en la representació del teatre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario