creativitat

Els textos parlen de la creativitat com a únic possible resultat d’un sentiment expressat mitjançant la pintura. Parlen de que és realitat pura el que es sent, i que l’únic que fa el quadre, el pintor, la pintura és plasmar això. Crear, segons els textos, no és més que obeir aquests sentiments, acceptar el que és real, i transmetre el que es sent. Fugir de tot estil anterior, i plantejar-ho tot amb innocència, no amb coneixements adquirits, sinó amb una primera saviesa, neta. Perquè no s’hagi de justificar, d’explicar, de moralitzar l’art i tan sols sigui vida. Ja parli per si sola i no calgui d’una explicació posterior perquè pugui ser entesa. Segons els textos, ser creatiu és tenir la capacitat de despendre’t de tot allò après anteriorment i crear a partir d’un sentiment pur. Sense ser influenciat per res i només sentir el que és real, que no ha estat embrutat per cap raonament posterior.