El festín de Babette

Passant pels moments més íntims de “El festín de Babette” em quedo amb el somni d’una de les dues germanes, el seu inconscient interpreta que el sopar que els hi prepararà Babette serà un autèntic akelarre.
Ja sé que no té massa a veure amb el concepte de l’art que molts hem anat comentant aquí, però per a mi, sí, allò va ser un sopar inoblidable, misteriós, sensacional... però realment si ens hi parem a pensar, allò no hagués sigut tant espectacular si la germana no hagués tingut el somni. Perquè va ser a partir d’allà que tots anaven amb la por al cos de no demostrar cap mena de sensació de plaer davant d’aquell tiberi.

Qui sap si els surrealistes han tingut com a referent a la germana que va somiar amb l’akelarre. O si va ser a partir d’allà que se li va donar bé alguna altra cosa a part de cantar com els àngels i menjar tiberis caríssims. Qui sap... el cas és que Babette va ser una triomfadora, va convertir a tot de gent reprimida amb gent oberta a noves experiències, potser d’aquí en van sortir també els avantguardistes... En fi, el cas és que tot va sorgir d’un sopar.