El festí de Babette de principi em va semblar una pel·lícula lenta, avorrida i sense cap relació amb l'assignatura, però després de reflexionar-hi vaig veure que és plena de matisos i sensibilitat.
De principi mai hagués considerat aquell banquet una obra d'art, però no era només un sopar, aquell festí va canviar les vides dels vilatans.
Fins llavors el poble havia estat un lloc fred on el contacte físic ni s'imaginava i les discusions eren constants i en tastar aquells aliments i begudes amb una varietat harmoniosa de gustos tot va canviar. Van començar a notar una calor freda dins el seu cos, se'ls va eriçar la pell i una sensació de plaer inexplicable va fer conèixer la pau interior a aquelles persones.
Podem comparar tranquil·lament el festí amb la observació d'una pintura, amb la bellesa d'aquesta, o també amb aquell moment en el que tanques els ulls i et submergeixes en la immensitat del mar de la música.
Em quedo amb una petita part de la pel·lícula, aquella en la que sóc un convidat més al sopar i puc arribar a sentir el plaer tot assaborint allò desconegut fins llavors.
Això és Art, i me'l quedo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario