viernes, junio 19, 2009

reflexió sobre el modelat.

Diuen que modelar ve a ser una tècnica cognitiva que consisteix en crear una representació ideal que reflexa alguns dels aspectes d'un objecte real. Per tant, se'l pot considerar com una simplificació de la realitat de la que se'n desprèn la intenció del modelador, en sigui ell conscient o no.
És cert que l'activitat del modelat passa necessàriament per un procés mental: es tracta de reconèixer una forma, apropiar-se'n d'ella i refer-la segons el nostre gust i les nostres capacitats (d'abstracció, de representació, del domini d'una tècnica, etc). Però crec que el modelat és més que tot això. M'atreviria a dir que respòn a una necessitat (exclusivament) humana de crear i, fins i tot, de recrear el seu ànim (en el sentit de donar-li plaer). I no només parlo del fet de crear quelcom (des d'un punt de vista rudimentari); crec també que es tracta, finalment, d'injectar una dosi de vida a allò que és creat; fer realitat, mitjançant les nostres mans, el prototip d'aquella idea de la qual partim fins al punt d'arribar a una coherència formal que li proporcioni algo així com una força vital particular, un sentiment, un primum principium vitae.



No hay comentarios: