“La peinture joue avec la durée du regard, ce qui fait la peinture pertinante, en comparaison aux autres genres d’images qu’on regarde rapide et superficiellement.”
Marc Tanguy
Marc Tanguy, professor de l’escola ENSAD de París, ens va sorprendre a tots quan va començar la conferència afirmant que “tota pintura és figurativa”. De seguida es va explicar posant-nos un exemple clarificador: una bona pintura és aquella que interpreta allò que no veiem a la realitat, que s’acosta més a un paisatge mental que real; per tant, la pintura que representi figurativament un ocell no serà tan bona com aquella que descrigui el sentiment d’aquest ocell.
Partint doncs d’aquesta concepció, ens va estar argumentant la validesa de la pintura contemporània en una cultura caracteritzada per la saturació visual, i el fet de que sigui factible que una disciplina com aquesta, tan qüestionada en els últims anys, segueixi convisquent paral·lelament amb qualsevol altres tipus de pràctiques visuals. Segons Tanguy, malgrat les diferències que s’observen en la producció pictòrica contemporània, ja sigui a nivell de temes, tècniques, materials o conductes processuals, hi ha quelcom que els artistes plàstics comparteixen: més enllà del significat que es generi d’una tela, tots partiran de la voluntat d’assolir un grau òptim de qualitat en la comunicació de la forma. És a dir, no es persegueix la perfecció formal per sí sola; es tracta més aviat de la capacitat que té la forma per dir alguna cosa. Ara bé, el més interessant és que aquesta cosa no sigui una sola, que es pugui captar en un tancar i obrir d’ulls, sinó que sigui tot un seguit d’estímuls rere estímuls.
Això només succeix si s’estableix una relació dialèctica constant entre el pintor i la matèria; també si, en aquesta relació, el pintor té l’habilitat de ser capaç d’intervenir oportunament en el moment en què ha d’obtar entre un excés o una carència de matèria; i finalment, si la sensibilitat del pintor li permet acceptar l’error, o millor l’accident, com un èxit i no com un destorb.
Després de sentir les paraules de Marc Tanguy segur que molts de nosaltres ens vem sentir encoratjats, cosa que no passa gaire sovint en moments artístics com els que vivim. Per això s'ha d'agrair l'acte de fe que alguns professionals com ell saben tenir, i a més compartir.
Marc Tanguy, Embarquement (2008)
No hay comentarios:
Publicar un comentario