Es curios com quelcom tan senzill pot tenir tanta historia darrere. Des del principi de l'historia de l'esser huma que el fang l'acompanya, es el passat i el futur del home. Tothom algun dia ha tocat el fang, des de el nen que juga a fer "pasteretes", el paleta que el barreja amb el formigo, l'artista que en fa una escultura, fins el pensador, filosof, poeta, historiador que en fan una reflexio sobre les seves condicions, usos, inconvenients, etc.
Al principi el fang era destinat a construccions de objectes cuotidians, poc a poc l'interes de l'home va orienta'l a formes mes belles fins atrapar la categoria d'obra d'art.
Personalment la experiencia amb el fang a sigut força victoriosa. He anat adquirint coneixements per mitja de la practica habitual, i ara ja no tinc por a l'hora d'establir amistats amb un grapat de fang. Crec que cal tenir un vincle especial amb ell, maneja'l amorosament, acaricia'l amb les mans, senti'l fins i tot, encara que amb una mica de paciencia, aixo si.
En resum, tot i que al principi el treballava una mica a disgust perque no el coneixeia al final l'hi he acabat agafant carinyo, m'agrada anar al taller, estar sola i treballar amb el fang, veure com de mica en mica aquella montanya cilindrica sense forma s'esta convertint en una bonica figura humana, amb la seva detallada anatomia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario