martes, marzo 20, 2007


No vaig poder assistir a l’acte d’homenatge a Josep Salvadó Jassans, catedràtic d’escultura i artista, desaparegut fa només un any. No el vaig coneixer personalment, però a partir de l’audiovisual dirigit per Jorge Egea, he pogut fer un petit esbòs.

Podria dir que el que duu a terme en Jassans en l’audiovisual, és un retrat psicològic, però no del model, si no del propi Jassans. El retrat parla més del propi acte de modelar, que de la persona viva que té al davant. Jassans sembla tant sols alimentar-se del model. Tot i les notes antropomètriques, la semblança física en vers el model, que per altre banda és evident, sembla secundària per ell, El resultat és d’una bellesa clàssica absoluta, i la inmortalitat del model paga el preu de la idealització, i per tant de l’oblit. El tema no és important, el tema és cada un de nosaltres, i aixó és el que s’ha d’aconseguir traspassar al fang.

Personalment trobo fascinant el poder parlar d’un mateix a través de la representació d’un altre. És gairabé paradoxal.

He recollit algunes imatges del video homenatge que m’han cridat especialment l’atenció. He pensat en contraposar-les a d’altres imatges, en forma de diàleg. El mateix he fet amb algunes fotografies de l’exposició de Steve Gibson (hi ha un parell de fotos de companyes de classe, suposo que no els farà res)

Em va sorprendre la relativa facilitat amb la que Gibson integra la pintura a les seves escultures, crec que simultanieja amb encert els dos sistemas de representació. Personalment, crec que Gibson depén massa de les cites de freud. (ocupen més de la meitat del "llibre"). Ës difícil deixar anar la vora quan nedem.

Heu estat al museu de zoología? Les figures de Gibson em feien pensar en els animals dissecats amb els seus ullets de vidre. Curiosament, també les percebo buides per dins.




3 comentarios:

Alba Mariné dijo...

Hola, sóc una de les noies que surt a les fotos. Encara no havia vist la meva cara en elles!!!
Veig que fas una espècie de comparativa amb Lucian Freud. Jo ara estic fent un treball sobre aquest autor, i no m'havia parat a pensar en que la forma de tractar el cos és ben pareguda.
Esperò que l'animal que hi ha en front de la meva foto no sigui un altra comparativa, jeje!! Sóc la noia de rastes.
Ens veiem per l'aula!!

Enric Passolas dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Enric Passolas dijo...

Je, je,

No,no és una comparativa!:-)
L’animal en qüestió és un llop marsupial de Tasmania extingit per nosaltres durant el segle vint.
Hi ha un vídeo molt interessant en aquest link:

http://www.youtube.com/watch?v=6vqCCI1ZF7o

No sempre es té la oportunitat de veure un vídeo d’una espècie extingida. (Per desgràcia la tindrem...)