domingo, marzo 04, 2007

Argila


Després de gairebé dos anys, torno a tocar l’argila, suposo que part del plaer de modelar es troba en el retorn a la terra i l’aigua elementals.


Les mol·lecules dúctils de l’argila esdevenen motlle dels meus gests.
En una mena d’escriptura primitiva i críptica, es materialitzen sobre l’argila els meus complexes i desitjos. L’argila parla del meu ego, dels meus límits i de les meves pors. Cita cites de cites, sovint esquivant l’abisme proper.


I sorgeixen les peces, les figures, els inevitables residus marginals
d’una conversa amb un mateix. Com si l’energia usada esdevingués corpòria i sedimentés.


No hay comentarios: