Els nostres ulls, -addictes al collage visual que els metrallava continuament- havien perdut la capacitat de mirar. El soroll no ens deixava escoltar els batecs, ni els plors de les criatures. Si poguéssim despertar d’aquest mal son, estaríem passejant per una platja bonica, a la baixada del sol, aclucaríem els ulls i ens deixaríem mullar pel plugim.
Arrencaríem les imatges que ens poguéssim endur després, a la sortida del sol…
Sitges, 24 de març de 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario