La pluja colpeja els vidres. Al laboratori de Biologia un grup de bates blanques remenen tubs d'assaig, al taller d'Escultura nosaltres remenem blocs de fang. Penso: no és tan diferent, és el contacte amb la vida, amb la matèria, i el meu pobre homenet pensa el seu futur, com si depengués d'ell, com si no pugués venir una bata blanca, posar-lo a un tub o llençar-lo a la pastera i tornar la matèria al seu origen primer.miércoles, marzo 07, 2007
Des de la meva finestra
La pluja colpeja els vidres. Al laboratori de Biologia un grup de bates blanques remenen tubs d'assaig, al taller d'Escultura nosaltres remenem blocs de fang. Penso: no és tan diferent, és el contacte amb la vida, amb la matèria, i el meu pobre homenet pensa el seu futur, com si depengués d'ell, com si no pugués venir una bata blanca, posar-lo a un tub o llençar-lo a la pastera i tornar la matèria al seu origen primer.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario