jueves, abril 05, 2007



realisme, fins i tot signes de vida i d'expressivitat, però la mirada... com mirar al buit, el no res,realment es on es veu que són escultures de cartró.

2 comentarios:

Alba Mariné dijo...

Ei Montse, mol bé!!! Ets una artista de les paraules. Aveure si t'animes a penjar més coses.

Enric Passolas dijo...

Estic d’acord amb tu la “buidor” que comentes que entreveus en aquestes figures, Penso que no sempre el realisme o la figuració, són la millor manera d’apropar-nos a la realitat, ja que el nostre “jo” no son els nostres ulls, ni les nostres mans, ni la nostra aparença.