Em sembla molt interessant l’escena a on els veïns comencen a fer-se retrets i a destapar velles disputes, segurament existents ja en vida del pastor, però apaivagades pel control ferri que aquest exercia sobre el comportament de la comunitat (recordem, entre d’altres, l’escena de la petició de mà per part d’un jove, o la primera frase del film, que reconeix el pastor com a home “temut”). Les seves filles semblen incapaces de controlar la situació.
Com a contrapunt a aquesta escena, veiem mes tard com, providencialment, el menjar i el vi del banquet, alleugeren als veïns de les seves preocupacions i les bones relacions tornen a sorgir. Ara ja no els fa falta el control del pastor recolzat en la por i la ignorància, la petita societat descobreix que, per a fer aquesta funció pot utilitzar el plaer.
Com a anècdota, m’agradaria destacar l’homenatge que fa el director, Gabriel Axel, al director danès Carl Theodore Dreyer, amb l’aparició en el film d’alguns dels actors més emblemàtics de les seves grans obres (“Ordet”, “Dies Irae”, “Gertrud”).
La imatge de la esquerra és de la pel·lícula “Dies Irae”, la de la dreta és d'arxiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario