La pel·lícula "El festín de Babette", la vaig trovar deliciosa. Respira tendressa i respecte envers els personatges. Les imatges estan cuidadosament escollides. El silenci és captivador. El petit poble sembla sortit d'un conte.
Dins d'aquesta delicadessa es descriu la vida d'un pastor evangèlic que sota l'aparença de tendressa, amaga un religiós integrista, amb les seves filles sutmises.
La història et fa reflexionar sobre actituds humanes oposades: plaer/pecat; lligam/independència; bondat/austeritat.
El fet que en aquest ambient auster, arribi una dona francesa, famosa pel seu art a la cuina, crea un contrast entre humorístic i dramàtic que trovo encantador.
Les escenes del banquet són apoteòsiques. Des del tractament delicat de la manipulació dels aliments, amb amor i seguretat, fins la transformació dels personatges seduïts pel plaer del menjar.
Estic d'acord amb el paralelisme que planteja entre el plaer dels sentits i la bondat.
1 comentario:
Lucía, hoy en clase me has recordado lo importante que sería que en el blog apareciera al lado del texto una foto de la persona que escribe, para relacionar sus ideas con sus facciones.
Desgraciadamente el espíritu de las personas es imprevisible, este método tan primitivo puede cometer auténticas equivocaciones. Las sensaciones que podemos experimentar al contemplar un rostro,está preñada de nuestras propias obsesiones. La forma de un rostro no creo que determine si una persona es de fiar o no, para mí, es la actitud que toma frente a mí. Te aseguro que me he llevado muchas sorpresas.
Publicar un comentario