L'anima de l'artista no desapareix per molt temps que passi sense treballar-la, els seus principis no canviaran si aquest no vol.
Babette, tot i haver passat els últims 14 anys en un lloc completament diferent del món d'on ella provenia i sense treballar la seva cuina, ha estat capaç de mantenir aquests principis i la seva visió del sense modificar-los.
Però realment és positiu això?
Considero que l'esperit d'un artista ha d'evolucionar a mesura que passa el temps i viu noves experiències.
De tota manera no crec que Babette no hagi canviat gens, sinó que el que vol és aconseguir que el seu voltant evolucioni mostrant a tots els que l'envolten una mica del món d'on ella era.
1 comentario:
Hola, que tal? Em sembla molt interessant això que comentes.
Pensant en Babette, potser les experiències que influencien l’artista només són aquelles que recolzen la seva visió. Les experiències que contradiuen el seu discurs semblen desautoritzar-lo enlloc de representar una evolució, i aquelles que no li aporten res, potser no són ni tan sols percebudes.
Suposo que és una de les diferències entre l’art i la ciència. Potser per això no podem dir que l’art avança, si no que “és”.
Babette sembla estar en possessió de la veritat, i aquesta com sabem és inqüestionable. (tant si s’intenta imposar als altres com si no)
És això imprescindible per a un artista? i com tu dius, és positiu?
Publicar un comentario