lunes, junio 07, 2010

Relleu: llautó i coure

Em va costar molt decidir quin tipus de relleu volia fer, em va costar molt triar la temàtica, només veia al meu voltant escenes d'art contemporani, cubistes, escenes de Picasso reproduïdes en fang. Però jo no volia fer res relacionat amb l'art contemporani, volia fer alguna cosa que em motivés, que disfrutés realitzant-lo. L'escena aquesta em va sorgir d'un primer esboç que vaig fer mentre esperava, després de la feina (treballo en una escola amb nens petits) que anéssin sortin totes les criatures. De sobte, entre la multitud de pares i de nens que hi havia a la vorera, vaig veure un gos enorme, una mescla de pastor alemà i dogo, amb el morrió posat i ben lligat, sucumbint als petons que li feia un nen d'uns tres anys, el qual havia llençat la motxilla a terra per poder mimar el seu gos. De seguida que vaig poder vaig treure la llibreta i vaig dibuixar l'escena, una vegada i una altra fins que vaig realitzar el gos que es veu a la foto superior, un dibuix senzill però que plasmava la posició exacta de l'animal, la posició del cap, l'expressió de la cara. Sempre m'han fascinat els gossos i m'encanta veure bèsties enormes en companyia de nens fràgils que no li arriben ni al pit, i observar la simbiosi que hi ha entre ells. De manera que, ja tenia el meu relleu. Sols que el vaig encarar a un tipus de temàtica per donar-li més sentit a l'obra.
La primera opció abans de decidir el tema era treballar el relleu amb fusta, però de seguida que vaig decidir qur faria aquest tema, vaig saber que l'havia de realitzar amb coure i llautó. La idea era realitzar una sèrie de plaques que, superposades l'una amb l'altra, formarien la figura i la dotarien de volum. Reconec que el resultat final no és exactament el que m'havia imaginat, però alguns detalls van sorgir sobre la marxa i no estic del tot desenganyada amb el resultat final. Tanmateix, estic contenta d'haver treballat amb aquest tipus de material.

No hay comentarios: