jueves, junio 03, 2010

El festín de Babette


"El festín de Babette", mai havia sentit a parlar d'aquesta pel·lícula. Al principi em va semblar que avançava molt lentament i no li acabava de veure la "gràcia" al argument, tampoc entenia gaire com una pel·lícula d'aquesta manera formava part de l'assignatura, o dins de l'escultura. Quan va arribar el final, em vaig quedar una mica parada, perquè continuava sense saber el significat de tot allò, però després amb el comentari final del professor, i poder parlar amb més tranquilitat amb els companys em va donar peu a reflexionar i entendre millor el caràcter del film.
M'agrada el fet que plateja, si realment estem fent art per nosaltres o pels demés. Però estem fent art per nosaltres en el moment de creació i art pels demés en el moment que decidim donar-ho a conèixer. D'aquesta manera molt sutilment i cuidadosament, amb detall i sensiblitat ens explica una diferent manera de veure la creació de l'art.
Babette va dónar una clau per obrir la porta del plaer, les emocions, dels colors càlids, la sensiblitat... als habitants del petit poble, que no es van poder escapar d'aquell "aquelarre" com ells pensaven que era.

No hay comentarios: