Procés creatiu

Tal com defineix qualsevol enciclopèdia el concepte de creació, en seria díficil trobar algun èsser que no fos un creador.

“Acció de fer, de compondre, una cosa que abans no existia, a partir d’elements preexistents, adequadament combinats”

Si no inferim del terme creació el mot artista, si posem en dubte que crear i artista siguin elements vinculats per necessitat de pervivència, llavors podem acceptar aquesta visió amplia del terme creació. Des del moment que un ocell construeix un niu perque esdevingui llar, o una colònia de formigues perforen el subsol amb formes ondulants i misterioses, per establir-se com a comunitat o un nen agafa una llauna i la perfora per fer un cotxe, des d'aquest moment, tot és creació. Fer alguna cosa amb elements existens, però fer-la de nou. Qualsevol acte de producció,és un acte d'afirmacio de l'individu, per tant, expressió singular i pròpia. En aquests sentit, tots som creador, tal com ens argumenta Séneca en un dels textos, on ens deixa clar que en la creació una part indissociable del fet creat es el qui ho fa (el hacedor y lo hecho siempre guardan parentesco):

“...todas las cosas: constan de un elemento que se elabora y del artífice que lo elabora”

Per altra banda, l'autor Gao Xingjian, ens diu el mateix, però encara referma més el valor de l'indepèndencia del subjecte creador i la responsabilitat d'aquest respecte allò creat.

“La rebelión del artista sólo puede ser total si éste mantiene su independencia, y sólo tendrá sentido si está vinculada a su creación"

Ara ens queda per establir si tot allò que és fet per algú és art, però això, crec, que seria una altre article.