El festín de Babette

M'ha semblat una pel·lícula simple, però a la vegada extensa i profunda, Gabriel Axel, el director, aconsegueix que l'espectador gaudeixi d'una emoció continguda. És un gran homenatge a la creació artística i a la bellesa.
El que més m'ha sorprès i m'ha agradat, és com Babette aconsegueix que aquests personatges rígids i seriosos marcats per la vida religiosa, que en un principi es resistien a disfrutar del meravellós banquet que ella els havia preparat, acaben impregnant-se de l' amor i el sentiment, que els plats contenen, i al final tots els personatges donen un canvi extraordinari, i acaben ballant i cantant a la llum de la lluna amb una alegria modesta i commovedora, el seu Déu castigador dorm i permet que els seus fills es trobin amb la més absoluta humanitat.